L'Aplec de Sant Mer

Paradetes i jocs per petits i grans

Caigui pedra o faci sol, el primer diumenge després del 27 de gener se celebra l'Aplec de Sant Mer. Així que avui hem matinat totes tres i, un cop fets els ous, hem començat el nostre peregrinatge cap a l'ermita dedicada al sant, a Olives. Hem resseguit el congost del Ter, travessat Medinyà, i arribat a Sant Mer pel camí de les Serres. No hi hagut millor manera de començar el mes de febrer.

Coses que ens agraden de l'aplec:

1. S'hi pot esmorzar un bon entrepà calent o un tros de coca feta pels veïns i veïnes
2. Es fa una recreació de la llegendària gesta de Sant Mer
3. La gent porta taules i cadires, fa foc a terra, i s'hi queda a dinar
4. Hi ha ballada de sardanes (i missa pels més devots)
5. S'organitzen jocs per la mainada. També es pot tirar al tiro o pescar aneguets!
6. Hi ha paradetes on, per exemple, s'hi poden comprar Torrons d'Amer

Els Torrons d'Amer són artesanals i, malgrat seguir una recepta del segle XV, són boníssims! Realment són una d'aquelles coses que, un cop has tastat, no oblides. Cada any, després de la Fira de Sant Martirià de Banyoles, segueixen la ruta dels aplecs: Santa Pau, Sant Antoni, Santa Brígida, Ninou, el Collell, les Serres, Sant Mer i fins Sant Roc.

Així emboliquen els torrons

Per si ja us heu perdut tots els aplecs però teniu ganes de tastar-lo, deixem transcrita la recepta del Torró d'avellanes. Com podreu veure, està escrita en català antic, però s'entén a la perfecció! Nosaltres encara no l'hem provada, així que la deixem a la llista de receptes pendents.

Estem baldades o sigui que ja anem a jóc, bona nit!

 TORRÓ D'AVELLANES

Ingredients:

• 400 grams d'avellanes
• 400 grams de mel
• 1 clara d'ou de pagès

Elaboració:

• [P]er fer torrons de avalanes torrades ab mell e fer-ne tauletes, tu prendràs les avallanes e torrar-les-as. E, com sien torrades, tu les faràs ben netes ab un tros de vidre, e que sien ben netes. E pux pendràs la mell, tanta com ne auràs manester, so és, una lliura de mell per liura de vallanes, e metràs-la al foch ab patit foch e menar l’as bé; e puxs levar-l’as del foch. E metràs per liure de mell un blanch d’ou e lensar-los-hi-has com la mell sia tebea. E lavons menau-ho una gran estona fort, e aprés tornar-ho-as tentost al foch; e cogua tant fins que sia cuyta, menant tostemps ab poch foch. E la conexensa de la mel con és cuyta és atràs en lo capítol de la pinyonada. E cuyta la mell, levar-l’as del foch e pendràs les avallanes e metràs-les dins e mesclar-les-as ben ab la dita mell. E, fet asò, lensarho- as sobre una taula que sia ben neta ab aygua, e aprés estendràs-ho tot e fer-n’as tauletes de calt en calt, tals com volràs [1].

Perquè ens entenguem:

• 1 lliura = 400 grams

Les Gallines de ca la Pima

[1] R. GREWE (2004), Llibre de Sent Soví. Llibre de totes maneres de potatges de menjar, ed. revisada per Amadeu-J. Soberanas i per Joan Santanach, i Llibre de totes maneres de confits, ed. crítica de Joan Santanach i Suñol, Barcelona, Barcino, p. 294.